Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Daniela Aparicio. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Daniela Aparicio. Mostrar tots els missatges

dijous, 6 de febrer del 2020

100 anys de Més enllà del principi de plaer #FREUD2020BCN


En el marco de actividades de #FREUD2020BCN, a 100 años de Más allá del principio de placer, el día 27 de febrero inauguraremos una serie de actos que se desarrollarán a lo largo del año. Empezamos en la Filmoteca de Catalunya, con un pequeño ciclo alrededor de la pulsión de muerte, la repetición, el goce, el retorno a lo inanimado...

dimecres, 28 de març del 2018

Gravació en àudio dels Debats sobre el malestar II (23-03-2018)




PER A DESCARREGAR L'ARXIU D'ÀUDIO, prèmer aquí
Atenció: per escoltar l'arxiu (en castellà), s'ha de descarregar prèviament a l'ordinador. 


PARA DESCARGAR EL ARCHIVO DE ÁUDIO, pulsar aquí
Atención: para eschuchar el archivo (en castellano), debe descargarlo previamente en el ordenador.


Espai Freud
Divendres, 23 de març, a les 20 h.

Entenem que actualment hi ha una necessitat apressant, potser més que ahir, d'oferir i escoltar altres discursos, de parlar entre nosaltres, per a rebre i transmetre nous recursos i expectatives capaços d'apuntalar el nostre col·lectiu, que es troba en dificultats.
Volem obrir les portes a una reflexió conjunta que ens permeti la construcció de nous aferradors simbòlics que puguin sostenir les  mutacions polítiques, socials i subjectives en curs. Podria ser la manera de buscar alternatives de vida per a aquells que, davant de la situació actual, es troben perplexos: aquells joves tan ben pre-parats, així com adolescents extraviats, o ad
ults sense rumb que lluiten contra una identitat de consumidors-consumits dins d'un sistema que els ignora. Tot això per tal de buscar sortides als impassos que ens sotgen i endegar un treball crític en comú.
Comptem amb tu i amb els nostres convidats per donar compte del nostre compromís en aquest Malestar i per intentar rescatar una nova dimensió de valors solidaris que puguin sostenir les diferències que ens humanitzen.


L’autodeterminació com a aposta, en allò subjectiu i col·lectiu.

Per la nostra primera trobada proposem centrar-nos en aquest primer capítol. El dret a l'autodeterminació no es juga només en la política, es juga també en l'educació i en una concepció determinada del subjecte humà, aquell que ha de ser capaç de prendre decisions en algun moment de la seva vida per orientar-la en funció del seu desig. Així mateix, el subjecte amb la seva falta radical, posa un límit a l'empenta universal de la ciència; hi ha un real que es resisteix a lleis que s'entesten a restaurar el Tot. Molts dels símptomes actuals es poden entendre amb aquesta òptica. Si el "Tot” és possible estem a prop del deliri i així afloren els símptomes que el qüestionen.
Per al col·lectiu, es planteja una disjuntiva entre una societat totalitària o una societat de les diferències, de la seva tolerància; en aquesta lluita es juga fonamentalment la nostra convivència present i futura.
El capitalisme, amb les seves diferents cares, amenaça els nostres vincles i sembra el sense sentit i la depressió, freqüents en el nostre paisatge actual. El discurs capitalista no s'ocupa del vincle, ans al contrari, ofereix mil objectes per interferir-lo. Sumit en la seva solitud, el subjecte navega a la deriva, a la recerca d'algun sentit orientador.

Hem pensat que aquesta primera trobada podria ser un "remolí" d'idees i intercanvis, amb presentacions breus, des de llocs i sabers diferents.



Amb la participaciö de: 

Xavier Bassas, filòsof; Daniel Gasol, investigador i artista; Josep Moya, psiquiatre, psicoanalista.

Coordinació: Daniela Aparicio, psicòloga, psicoanalista.

Lloc: Amics de la Unesco de Barcelona, carrer de Mallorca, 207, pral. Barcelona

Organitza: 

 
 




divendres, 9 de març del 2018

Debats sobre el malestar II

DEBATS SOBRE EL MALESTAR II

                                          Paweł Kwiatkowski  


Espai Freud
Divendres, 23 de març, a les 20 h.

Entenem que actualment hi ha una necessitat apressant, potser més que ahir, d'oferir i escoltar altres discursos, de parlar entre nosaltres, per a rebre i transmetre nous recursos i expectatives capaços d'apuntalar el nostre col·lectiu, que es troba en dificultats.
Volem obrir les portes a una reflexió conjunta que ens permeti la construcció de nous aferradors simbòlics que puguin sostenir les mutacions polítiques, socials i subjectives en curs. Podria ser la manera de buscar alternatives de vida per a aquells que, davant de la situació actual, es troben perplexos: aquells joves tan ben pre-parats, així com adolescents extraviats, o ad
ults sense rumb que lluiten contra una identitat de consumidors-consumits dins d'un sistema que els ignora. Tot això per tal de buscar sortides als impassos que ens sotgen i endegar un treball crític en comú.
Comptem amb tu i amb els nostres convidats per donar compte del nostre compromís en aquest Malestar i per intentar rescatar una nova dimensió de valors solidaris que puguin sostenir les diferències que ens humanitzen.


L’autodeterminació com a aposta, en allò subjectiu i col·lectiu.

Per la nostra primera trobada proposem centrar-nos en aquest primer capítol. El dret a l'autodeterminació no es juga només en la política, es juga també en l'educació i en una concepció determinada del subjecte humà, aquell que ha de ser capaç de prendre decisions en algun moment de la seva vida per orientar-la en funció del seu desig. Així mateix, el subjecte amb la seva falta radical, posa un límit a l'empenta universal de la ciència; hi ha un real que es resisteix a lleis que s'entesten a restaurar el Tot. Molts dels símptomes actuals es poden entendre amb aquesta òptica. Si el "Tot” és possible estem a prop del deliri i així afloren els símptomes que el qüestionen.
Per al col·lectiu, es planteja una disjuntiva entre una societat totalitària o una societat de les diferències, de la seva tolerància; en aquesta lluita es juga fonamentalment la nostra convivència present i futura.
El capitalisme, amb les seves diferents cares, amenaça els nostres vincles i sembra el sense sentit i la depressió, freqüents en el nostre paisatge actual. El discurs capitalista no s'ocupa del vincle, ans al contrari, ofereix mil objectes per interferir-lo. Sumit en la seva solitud, el subjecte navega a la deriva, a la recerca d'algun sentit orientador.

Hem pensat que aquesta primera trobada podria ser un "remolí" d'idees i intercanvis, amb presentacions breus, des de llocs i sabers diferents.



Amb la participaciö de: 

Xavier Bassas, filòsof; Daniel Gasol, investigador i artista; Josep Moya, psiquiatre, psicoanalista.

Coordinació: Daniela Aparicio, psicòloga, psicoanalista.

Lloc: Amics de la Unesco de Barcelona, carrer de Mallorca, 207, pral. Barcelona

Organitza: 

 


dijous, 12 de juliol del 2012

DEBATS SOBRE EL MALESTAR (gravació en àudio)

per escoltar la gravació pots clicar la fotografia


Gravació del debat del

dimecres, 4 de juliol de 2012

 Javier Bassas Vila, filòsof: "AFECTES I EFECTES POLÍTICS"

Felip Martí-Jufresa, filòsof: "MALESTAR I EMANCIPACIÓ METAFÍSICA"

 
presenta: Daniela Aparicio, psicoanalista.

 

divendres, 15 de juny del 2012

Debats sobre el Malestar


ARTS SANTA MÒNICA
La Rambla, 7.  BCN








us convida als


 

DEBATS SOBRE EL MALESTAR



-2 nits d'estiu-






dimecres, 4 de juliol a les 19:00 hores


Javier Bassas Vila, filòsof: "AFECTES I EFECTES POLÍTICS"


Felip Martí-Jufresa, filòsof: "MALESTAR I EMANCIPACIÓ METAFÍSICA"

 
presenta: Daniela Aparicio, psicoanalista.



* * * *


 
dimecres, 11 de juliol a les 19:30 hores


Francesc Raventós, economista: "UN FUTUR INCERT"

 
presenta: Francesc Garreta, filòleg.



 
AFORAMENT LIMITAT


 
lloc:
ARTS SANTA MÒNICA
La Rambla, 7.  BCN



organitza:

ESPAI FREUD
Amics de la Llibreria Xoroi
-Associació Cultural-

http://espaifreud.blogspot.com


Actualment, hi ha la necessitat apressant de conèixer discursos que puguin oferir alternatives a la nostra societat i sobretot als col•lectius que estan sent més afectats per la crisi.

Us proposem una reflexió conjunta que ens acosti a la construcció d’una eina que ens permeti comprendre les mutacions socials i subjectives en curs i ens ajudi a sortir de la inèrcia generalitzada.

Ens cal dialogar perquè estem perplexos davant de la situació actual. El diàleg podria representar una orientació per a aquells que han perdut la seva identitat de treballadors-consumidors: joves ben preparats, adolescents extraviats i adults sense rumb.

Comptem amb tu i amb els convidats per retre compte del nostre compromís amb una dimensió humana i social de valors, que no siguin només els de la Borsa.

Espai Freud us convida als
DEBATS SOBRE EL MALESTAR


dissabte, 8 de gener del 2011

¿Cómo cura el psicoanálisis? Debate

Sí, el psicoanálisis cura, reduce dolores y sufrimientos. Pero a la vez apuesta, mas allá de eso, por una transformación subjetiva. Por eso es más que una cura, es un proyecto de cambio.

¿Cómo lo hace? Esta es la pregunta que nos proponemos contestar, para que se sepa más, para difundir nuestra experiencia y ponerla a debate.

El psicoanalista confrontado con el dolor de existir orienta la cura con su ética, la que abre para cada sujeto un acceso particular a su diferencia y a su deseo. El sujeto se constituye y está alienado en el campo del Otro. En el trabajo analítico se desvela cómo cada sujeto ha respondido a lo que le fue impuesto.

Asimismo, todo sujeto es responsable de su posición subjetiva y de su deseo; esta es también parte de nuestra ética. A veces, los sujetos que abandonan no quieren saber nada de esta responsabilidad y se aferran a su posición de victima, irrenunciable.

Desde la pregunta que le hace Freud a Dora hasta la fecha, intentamos implicar al sujeto en su queja, para poder subjetivarla, para que algún día este pueda decidir si quiere lo que desea. ¿Has obrado conforme a tu deseo?

Wo Es war soll Ich werden. Donde ello era el sujeto debe advenir, un sujeto deseante y libre, en lo posible, de los mandatos ajenos.

Para algunas terapias el sujeto no existe. Existe el mandato del "traga y calla". No hay historia, no hay memoria que sitúe al sujeto en sus vínculos y en sus coordenadas simbólicas. ¿Cuál es su inscripción? Ninguna. Se actúa sobre un sujeto anónimo, sobre su cuerpo que deviene un saco que se llena, o se vacía. Reducir a los pacientes a una ecuación biológica y tratarlos como tales equivale a decapitarlos, literalmente. Es un acto de violencia en la infancia, y en la edad adulta también. Cuando eso es concebido así, cuando una madre o un médico contemplan la cuestión como un "traga y calla", no duden que allí está la clave de su patología, de su gravedad y cronificación, puesto que atenta contra la esencia misma del ser hablante. Atenta contra la subjetividad. Refleja, asimismo, una concepción muy concreta del sujeto que es colocado en un lugar de objeto pasivo del Otro.
Hay tratamientos que apuntan a la segregación del Mal. Si el fármaco puede reducirlo es porque está siempre fuera del sujeto que lo padece y hay que liquidarlo. No hay introspección ni autocrítica. El sujeto deviene un ser infantil e irresponsable, una víctima inocente que no podrá tomar partido en su cura, o en su vida.
Nuestro trabajo como analistas apunta sobre todo a contrarrestar y subjetivar este empuje generalizado y paranoide, que pretende siempre situar la causa fuera del sujeto. Esta es la apuesta y la ética del Psicoanálisis.

Daniela Aparicio


¿Cómo cura el psicoanálisis?

4 de Febrero de 2011, a las 20:00 horas

Mesa redonda con la participación de

Manuel Baldiz, Laura Kait, Joseph Knobel, Rosa Royo.

Coordina: Daniela Aparicio

Lugar: Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya

Rocafort, 129. Sala d'Actes. Barcelona

Organiza: Espai Freud


divendres, 7 de gener del 2011

Com cura la psicoanàlisi?


Divendres 4 de febrer de 2011, a les 20 hores



taula rodona


COM CURA LA PSICOANÀLISI?


Sí, la psicoanàlisi cura; redueix dolors i sofriments.
Però alhora aposta per una transformació subjectiva.
Per això és més que una cura, és un projecte de canvi.

Com ho fa? Aquesta és la pregunta que ens proposem respondre;
perquè es pugui conèixer i difondre la nostra experiència.
I per posar-la a debat.



Amb la participació de


Manuel Baldiz, psicoanalista, psiquiatre.

Laura Kait, psicoanalista.

Joseph Knobel, psicoanalista, psicòleg clínic.

Rosa Royo, psicoanalista, psicòloga clínica.


coordina:

Daniela Aparicio, psicoanalista, psicòloga clínica.

Divendres 4 de febrer de 2011, a les 20 hores

Lloc:

COL.LEGI OFICIAL DE PSICÒLEGS DE CATALUNYA
Rocafort, 129. Sala d'Actes.
Barcelona


ENTRADA LLIURE



Organitza: ESPAI FREUD




dilluns, 23 de març del 2009

Les depressions, una "epidèmia" actual?



Gravació de la taula rodona organitzada per l'Espai Freud a la sala d'actes de l'Ateneu Barcelonès, amb la participació de Jerónimo Erviti, Clotilde Pascual i Jordi Sala. Va moderar el debat Daniela Aparicio.





Per
escoltar-lo premeu
play

LAS DEPRESIONES, ¿UNA EPIDEMIA ACTUAL? Presentación por Daniela Aparicio.


Texto de presentación de la mesa redonda "Les depressions, una 'epidèmia' actual?" que tuvo lugar en la sala de actos del Ateneu Barcelonès el día 13 de marzo de 2009. El acto contó con la participación de los psicoanalistas Clotilde Pacual, Jerónimo Erviti y Jordi Sala. Coordinó y moderó el debate Daniela Aparicio.



Esta Mesa invita hoy a tres psicoanalistas de diferentes orientaciones, que desde Freud en adelante han teorizado y tratado las depresiones. Los psicoanalistas no pensamos en los términos de la “epidemia” periodística, tratamos a cada sujeto uno por uno, para darle un lugar propio y devolverle la palabra.
La depresión ha existido desde siempre. De hecho en mayor o menor medida la depresión existe en todos los pacientes que vemos, es el síntoma mas frecuente, ¿Cuál es su rasgo diferencial actual y cómo actualizarla? Podemos decir que las depresiones dan cuenta de esta cara oscura de nuestra intimidad contemporánea, cuya otra cara es el ideal del éxito y de la obligada felicidad-para-todos. De hecho, la depresión es un fenómeno de la época, que representa su estado de ánimo, es la enfermedad del discurso capitalista, como la llaman algunos, que denuncia sus efectos sobre el sujeto actual.
El pronóstico de la Organización Mundial de la Salud nos advierte:“Se espera que los trastornos depresivos ocupen el segundo lugar entre las patologías responsables de la muerte y discapacidad a escala mundial, en el 2020”. Según los datos de la OMS: 121 millones de personas padecen depresión. Yo recuerdo que eso empezó hace unos 20 años, aproximadamente. O más, yo estaba en un servicio público y empezada a percatarme que se multiplicaban los diagnósticos de “depresión”, que se convertía así en un cajón de sastre . Quiero decir que teníamos que estar muy alertas al diagnóstico, poder discriminar. Tres causas fundamentales se barajaban en este fenómeno: 1- el boom de los antidepresivos. Para muchos el antidepresivo, o algún ansiolítico, se ha convertido hoy en algo parecido a un complemento vitamínico. 2- Se imponían los Manuales de diagnostico (DSMIII etc.). La histeria que era el termómetro de su época era tachada del Manual. En su lugar aparecían las depresiones y fibromialgia. Todo se aplanaba y se banalizaba. Y 3- De-presión, la presión se imponía como modo de vida. Así, nos deprimíamos todos un poco, ante la pesadumbre del mundo que nos ha tocado vivir. Y algunos tiraban la toalla. He visto, veo, pacientes que llegan hoy con la etiqueta de “depresión crónica”, cronificada por muchos años de medicación. Llegan con el pronóstico “dejad toda esperanza”, y sin embargo, vienen. Una paciente joven me contaba que para ella la depresión era como la diabetes, ella y su fármaco, de por vida. Otra persona mayor me decía hace poco, que se estaba enterrando viva…. Muchos años de silencio y de fármacos solo tienen una salida: la cronificación. Acaso podemos hablar de un denominador común, algo del depresivo que deviene un paradigma del sujeto actual globalizado, atiborrado, desvitalizado, o irresponsable, algo paranoide a veces, maltratado, todo está fuera y el sujeto deviene objeto, victima del maltrato ajeno.
Y sin embargo, o por eso mismo estamos aquí, la ética del psicoanálisis da un giro radical a la queja: lo que es queja, o coartada deviene una responsabilidad. Es lo que llamamos rectificación subjetiva.Como psicoanalistas situamos al sujeto donde le corresponde estar, en la responsabilidad que le toca asumir, para poder algún día recuperar sus recursos propios y su deseo. Imposible sustraerse a eso. La subjetivación es un principio fundamental del psicoanálisis y no ceder ante el deseo es otro principio, tan fundamental como el anterior.

El Espai Freud ha nacido con la vocación de situar el psicoanálisis en su contexto y en relación a otros discursos. Nos parecía que era hora de debatir también entre nosotros psicoanalistas, mas allá de las diferencias, para construir puentes entre orientaciones distintas del psicoanálisis y para conocer sus aportes y respuestas a la hora de tratar un mismo tema. Finalmente, somos hijos de un mismo padre, aunque sobre este pesen a veces algunas dudas. Lo que si nos reúne a todos es el psicoanálisis, una terapia no como las otras, que contempla siempre a un sujeto del inconsciente y de la palabra.

dimecres, 18 de febrer del 2009

Les depressions, una "epidèmia" actual?


Butaques de la Sala d'Actes de l'Ateneu barcelonès



LES DEPRESSIONS, UNA "EPIDÈMIA" ACTUAL?


Debats clínics de l'Espai Freud

Una trobada entre psicoanalistes de diferents orientacions teòriques per a debatre la nostra clínica actual des de la psicoanàlisi, significant que ens representa a tots.

Taula rodona amb la intervenció de


CLOTILDE PASCUAL,
metge psiquiatra. Psicoanalista membre de l'Escola de la EPFCL (Escola de Psicoanàlisi dels Foros del Camp Lacanià). Directora d'Estudis d'ACCEP.

JERÓNIMO ERVITI,
psicoanalista. Membre de Gradiva, Associació d'estudis psicoanalítics.

JORDI SALA,
psicòleg clínic i psicoanalista. Membre Titular de la Societat Espanyola de Psicoanàlisi. (International Psychoanalytical Association). Co-editor de la Revista Catalana de Psicoanàlisi.

Coordina:
Daniela Aparicio, psicoanalista.


Data: divendres, 13 de març, a les 19:30 hores.

Lloc: ATENEU BARCELONÈS
Carrer de la Canuda, 6. Sala d'Actes. 19:30 hores.
Entrada lliure.


Organitza: ESPAI FREUD
Berlinès, 20.
08022 Barcelona
932116921
espaifreud@gmail.com
http://espaifreud.blogspot.com


LES DEPRESSIONS, UNA “EPIDÈMIA” ACTUAL?

El pronòstic de l'Organització Mundial de la Salut ens adverteix: "S’espera que els trastorns depressius, a l'actualitat responsables de la quarta causa de mort i discapacitat a escala mundial, ocupin el segon lloc, després de les cardiopaties, l'any 2020". Segons les dades de l'OMS: 121 milions de persones pateixen depressió. Tanmateix, aquestes depressions representen una autèntica hemorràgia d'energia i de diners que col·lapsen la societat i que suposen un repte per als polítics de la Salut.

Les depressions reten compte d'aquesta cara fosca de la nostra intimitat contemporània, l’altra cara de la qual és l'ideal de l'èxit i de l'obligada felicitat-per a- tothom.

La depressió és un fenomen de l'època que representa el seu estat d'ànim, és la malaltia del discurs capitalista, com l’anomenen alguns. El subjecte deprimit o malenconiós és aquell que no acaba de trobar el seu lloc en els vincles socials, i així pateix la pròpia desgana, l'orfandat i el desemparament.

La paradoxa que delata aquest exèrcit de deprimits, com a patologia principal del nostre temps, ve a dir el mateix: hi ha un malestar creixent de molts subjectes que sofreixen una espècie de dol interminable, abandonats a la seva sort, o als seus fàrmacs, i al seu silenci en solitud. Hi ha subjectes que no acaben d'estabilitzar-se en una relació envers l'altre amb la seva diferència i les seves marques, per poder tractar el seu símptoma i situar-lo en la pròpia història particular.

Si Freud construeix la seva teoria sobre "El sentit dels símptomes" que es nuen amb l'inconscient, amb el llaç social, als llaços entre pares i fills, en el compromís i els afectes subjectivats, avui podem constatar que -de vegades- poc sentit li queda.

Segons Freud, l'afecte depressiu tradueix la submissió del jo al superjo relacionada amb la culpa. El superjo imposa un sacrifici i en reclama cada vegada més i més. Per a Klein, la depressió està relacionada amb la desesperació per la destrucció dels objectes estimats a causa de la pròpia destructivitat. En termes lacanians diríem que el subjecte deprimit ha renunciat al seu desig i es lliura sense resistències a la inèrcia del sofriment.

Com entendre i tractar aquest flagell del nostre temps marcat per una tristesa tan especial i paradoxal?

A qui encomanar-se?

On trobar algun sentit orientador en l'àmbit personal i col·lectiu?

Aquesta Taula convida als psicoanalistes que, des de Freud i els desenvolupaments posteriors, han teoritzat i tractat les depressions. Els psicoanalistes no pensem en els termes de l'"epidèmia" periodística, tractem cada subjecte un per un, per donar-li un lloc propi i retornar-li la paraula.

dimecres, 10 de desembre del 2008

MESA REDONDA "MIRADA HANEKE". Filmoteca de Catalunya




MIRADA HANEKE

FILMOTECA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA
Avda. Sarrià, 31-33.
Día 4 de diciembre de 2008,
mesa rredonda con la participación de Nora Catelli, Josep Maria Català, Josep Casals y Aureli Gràcia.

Presentación por Daniela Aparicio


Agradecimientos al:
- Foro Cultural de Austria, a su anterior directora: Karin Cervenka, que acogió el proyecto con entusiasmo, y a su directora actual: María Bárbara Lee- Störck y a nuestra amiga Marta Pérez Valverde (Viena)
- a la Filmoteca de Catalunya, Ramon Font y Joana Raja.
- al Espai Freud que organiza este Acto y a su coordinador Salvador Foraster.
El Espai Freud nace con la vocacion de promover y organizar Actos que difundan el Psicoanálisis, para que pueda incidir en los debates contemporáneos con otros discursos y tener una presencia en el contexto de nuetra ciudad.
La Comisión organizadora integrada por analistas y no analistas, recibe el soporte de todas las instituciones psicoanalíticas de Barcelona.Ver Blog Espai Freud.
Mesa:
Josep Casals, profesor de Estética en la Universidad de Barcelona. Escritor, Premio Anagrama para “Afinidades Vienesas”.
Josep Maria Català, catedrático de Comunicación audiovisual de la Universidad Autónoma de Barcelona. Es autor de una amplia bibliografía.

Nora Catelli, profesora invitada en diversas Universidades, actualmente es profesora de Teoría de Literatura y Literatura Comparada en la Universidad de Barcelona. Autora de varios libros y del Premio Anagrama de ensayo (2001).
Aureli Gràcia, Psicólogo clínico, Psicoanálisis, colaborador habitual de El Periódico de Catalunya dónde ha publicado más de 250 artículos. Autor del libro “Psicoanálisis y Psicosis”.

Unas palabras antes de pasarles la palabra.
Michael Haneke
El arte se anticipa al psicoanálisis dirá Lacan y M.H. hace honor a esta verdad. Nace en 1942, estudia Filosofía, Psicología y Dramaturgia. Trabaja durante muchos años en la Televisión y el Teatro, ámbitos que conoce en profundidad, conocimiento que apreciamos y que se traslada luego a sus películas. Estrena su primera película en 1989: El 7º Continente y tres años mas tarde Benny’s Video, luego 71 Fragmentos de una cronología del azar. Para mi esta primera Trilogia es lo más contundente de su filmografía. En esta trilogía anticipa su mensaje implacable, como un mazazo sobre la cabeza del espectador. Gran investigador de la violencia y de su performance, Haneke utiliza la misma violencia como herramienta de trabajo. Sacude al espectador, objeto pasivo de la mirada y le implica en lo que ve: “mira lo que miras” lo interpela, y lo convierte así, al espectador pasivo, en el cómplice de la barbarie, del lado del verdugo y de la víctima a la vez. Es así como el espectador ya participa en la obra, una pesadilla claro, pero a la vez despierta para asumir su responsabilidad en la sociedad que le ha tocado vivir, en El tiempo del lobo.
Más de lo mismo, no se escandalicen ustedes, lean la Prensa y vean los Informativos, la Televisión, este vertedero que escupe imparablemente su violencia sobre los pequeños burgueses acomodados que nos representan, sumidos y manipulados como estamos por el horror, sin saberlo. Haneke introduce una fuerza malévola en nuestra confortable vida burguesa occidental, la pesadilla no se acaba nunca, ni con el mando a distancia.Nada puede cambiar el destino de una ficción que redobla la realidad. Después de la trilogía enunciada Haneke estrena
Funny Games, 1997, El Castillo, mismo año, Código desconocido, 2000 y 2001, La pianista, Gran premio del Festival de Cannes 2003, El tiempo del lobo y 2005 Caché, recibe varios premios y algunos la consideran como una de las mejores películas de la historia del cine.
Hay un parentesco entre sus películas. Si tuviera que condensar toda su filmografía el comentario sería un largo aullido… como aquellos que nos despiertan de una pesadilla, para seguir soñando. Sólo vemos una película, siempre la misma, estamos ingresados en ella.
¿Podemos decir que se trata del anticine? Si el cine ha nacido para recubrir lo insoportable de nuestras vidas, Haneke arranca todos los velos, descubre lo que nadie quiere saber. Estamos en las antípodas de Hollywood, no hay happy end, el final esta a la altura de la tragedia que hemos urdido entre todos, sin perdón. La muerte del cerdo, fotograma que se repite y encabeza Bennys Video, es el anuncio del sacrificio, o la crónica de una muerte anunciada. El cerdo recibe sobre su cabeza el tiro de gracia. Este es el mensaje de Haneke.
¿Quién es el cerdo? El cerdo es aquel que esta en la posicion del espectador.
La cultura no detiene la barbarie, dice Elie Wiesel pero sin embargo hay que seguir intentándolo… Que renuncie aquel que no puede aproximarse a la subjetividad de su época, dirá Lacan. Desde el psicoanálisis intentamos hablar para ceñir algo más del horror que nos habita.
Eso es lo que vamos a intentar hoy con esta Mesa.


Grabación en audio de la mesa redonda (para escucharla, pulsar play).
04 de diciembre de 2008, Filmoteca de Catalunya.




dimecres, 8 d’octubre del 2008

MIRADA HANEKE



CICLE RETROSPECTIU DE L'OBRA DE MICHAEL HANEKE


MIRADA HANEKE

Inici: 11 de novembre de 2008

FILMOTECA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA
Avda. Sarrià, 31-33.

Dia 4 de desembre de 2008, a les 20:00 hores, taula rodona sobre Haneke amb la participació de

JOSEP CASALS, JOSEP MARIA CATALÀ, NORA CATELLI, AURELI GRÀCIA.
Presenta i modera: DANIELA APARICIO.


Programa:

Dia: 11-11, 19:30 h.– Lemminge, Teil 1, 1979

12-11, 19:30 – Lemminge, Teil 2, 1979

13-11, 19:30 – Wer war Edgar Allan?, 1984

14-11, 19:30 – Der siebente Kontinent, 1989

18-11, 19:30 – Die Rebellion, 1993

21-11, 22:00 – Benny’s video, 1992

22-11, 22:00 – 71 Fragmente einer Chronologie des Zufalls, 1994

24-11, 17:00 - Benny’s video, 1992

25-11, 17:00 - 71 Fragmente einer Chronologie des Zufalls, 1994

19:30 – Das Schloss, 1997

26-11, 19:30 – Funny games, 1997

27-11, 17:00 - La pianiste, 2001

19:30 – Code inconnu, 2000

28-11, 17:00 – Funny games, 1997

29-11, 17:00 – Code inconnu, 2000

21:30 – La pianiste, 2001

1-12, 17:00 – Caché, 2005

2-12, 17:00 - Le temps du loup, 2003.

3-12, 17:00 - Der siebente Kontinent, 1989

4-12, 19:00 – Documental sobre Haneke "24 realities x second".

20:00 - Taula rodona: MIRADA HANEKE. Amb la intervenció de Josep Casals, Josep Maria Català, Nora Catelli, Aureli Gràcia. Presenta: Daniela Aparicio.

22:00 - Das Schloss, 1997

5-12, 17:00 – Funny games, 2008

22:00 - Le temps du loup, 2003

6-12, 22:00 – Funny games, 2008

7-12, 19:30 – Caché, 2005


Organitza:

ESPAI FREUD 2008 BCN


amb la col.laboració de



(Programació Filmoteca de Catalunya)

i






TOP TEN BCN WEEK


dijous, 7 d’agost del 2008

L'HUMOR EN TEMPS DE GUERRA. Daniela Aparicio



EL HUMOR EN TIEMPOS DE GUERRA
Daniela Aparicio
29 de Febrero 2008, Acto inaugural del Espai Freud 2008 BCN
Auditorio FPCEE – Blanquerna.- Universitat Ramon Llull

Esta no es una clase magistral. El humor y lo magistral no van de la mano. Mi intención hoy es la de intentar una transmisión a ser posible lúdica; la letra con humor entra mejor. Empiezo pues con un chiste.
Una muchacha joven se casa con un hombre mayor. Meses más tarde encuentra a su mejor amiga y ésta le pregunta por su matrimonio. Contesta: hacemos TRATAMIENTO. Y ante el asombro de la amiga explica: EL TRATA Y YO… MIENTO.
Tratamiento es una palabra que deviene dos o tres significantes. El destello del chiste ilumina la división de la palabra, que es la división misma del sujeto por su condición de ser parlante. Luego, ya sabéis lo que es un tratamiento, es un juego de palabras que da cuenta de la primacía del significante y que además nos habla del goce sexual y, por lo tanto, nos transfiere al inconsciente.
“El humor en tiempos de guerra”. El nombre de la Mesa redonda que nos proponemos dice algo de nuestras intenciones. Se me ha ocurrido este nombre por la ausencia del Humor en nuestro tiempo; falta como el agua en tiempos de sequía. Estamos en el tiempo de la Violencia, para eso basta con abrir cualquier periódico o escuchar las noticias: secuestros, homicidios y violencia de todo género. Es la hora del maltrato.
Podemos decir, en síntesis, que hay dos guerras: la condición misma del humano; es decir, lo que no funciona por estructura en el ser hablante. Esta es la materia prima del chiste. Y la guerra específica de nuestro tiempo. Predomina hoy una sensación extraña de una civilización que se torna ajena a las necesidades humanas. Gobiernan las leyes del Mercado capitalista junto con los avances tecnológicos, este es el nuevo mandato cuya inercia es el consumo, de los consumidores-consumidos, al cual hay que someterse.
Hablando de humor, podemos decir que más bien reina el mal humor y la mala uva que producen una sensación inquietante, nuevamente. Nos topamos con un humor sádico que se descarga a veces sobre el más débil, el cual es tomado como chivo expiatorio. La burla y el sarcasmo aparecen como una agresión franca sobre el otro, para ello basta con escuchar a nuestros políticos.
¿Cuáles son las causas para que en la cultura prevalezca el mal humor? Freud da tres razones para el Malestar en la Cultura (1930).
Tres son las fuentes del sufrimiento humano: el hombre arrojado a la intemperie del mundo y el poder de la naturaleza, la caducidad de nuestro cuerpo, y tercero, nuestra insuficiencia para regular nuestras relaciones sociales, familiares y humanas, nuestros vínculos.
Las dos primeras fuentes de sufrimiento Freud las considera casi inevitables, pero la última es inadmisible ya que cuesta entender por qué las normas que nosotros mismos hemos creado no pueden protegernos y beneficiarnos a todos.
¡Será que el humano no ha nacido para ser feliz! Por su misma estructura de ser hablante está arrancado de la naturaleza e inmerso en la cultura, alienado en la palabra. No haber nacido para ser feliz y estar en la epoca de la Felicidad obligada y obligatoria para todos, esta es una de las paradojas actuales.
Desde el psicoanálisis sabemos que aceptar las debilidades propias y ajenas nos acerca más al bienestar que el imperativo categórico de Felicidad. Los que nos pasamos el día escuchando a personas jóvenes y no tan jóvenes, constatamos un sentimiento de desconfianza y de angustia que está allí generalizado y en primera fila. En suma, el dolor de existir en su versión contemporánea.
Estamos también en el tiempo de las “depresiones”, según la OMS los trastornos depresivos en la actualidad son responsables de la segunda causa de muerte y discapacidad a escala mundia. ¡Ojo, 121 millones de personas padecen Depresión en nuestro mundo occidental!
En este paisaje de “guerra” el chiste y el humor brillan por su ausencia o, cuando despuntan, ocupan un lugar secundario y desvalorizado como si de una frivolidad se tratara. Por ello consideramos que hay que resituar el Chiste y el humor para darles el lugar digno que les corresponde.

Para seguir leyendo, pulsar aquí.