Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Joseph Knobel Freud. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Joseph Knobel Freud. Mostrar tots els missatges

dimecres, 29 de gener del 2014

Nens desatents, nens hiperactius. TDA, TDA-H?



Desatenció i hiperactivitat són fenòmens coneguts de la infantesa, però en aquests inicis del segle XXI sembla que han adquirit dimensions epidèmiques. Des dels discursos imperants en psiquiatria i en salut comunitària es considera que no s’arriba a diagnosticar ni una tercera part dels cassos. I des d’aquests mateixos discursos, la terapèutica inclou la prescripció de psicofàrmacs. És a dir, que cal diagnosticar més i medicar molt més.
Des d’uns altres marcs teòrics i altres conceptualitzacions es plantegen formes d’abordatge que no inclouen necessàriament la medicació, i es fan uns altres diagnòstics i uns altres tractaments psicoterapèutics.
El format en el que es desenvoluparà l’exposició serà el del diàleg, plantejant-lo en termes clars i en un llenguatge accessible al públic en general. La psicòloga i psicoanalista Beatriz Janin dialogarà amb el seu col•lega Joe Knobel, ambdós amb un llarg recorregut i experiència en el tractament i en el desenvolupament conceptual de les problemàtiques unides a la infantesa. Des de la seva experiència en la clínica amb nens, analitzaran aquesta problemàtica tant en els seus aspectes comunitaris com en la dimensió clínica.
Espai Freud us convida a participar en aquestes reflexions i consideracions sobre una problemàtica present en tots els que treballem en el camp de la infantesa. Una invitació que inclou els pares i mares, i tota la ciutadania que senti que li concerneix aquest tema.
__________________________
________________

Niños desatentos, niños hiperactivos, ¿TDA, TDAH?
Desatención e hiperactividad son fenómenos conocidos de la infancia, pero en estos inicios del siglo XXI parecen haber tomado dimensiones epidémicas. Desde los discursos imperantes en psiquiatría y en salud comunitaria se considera que no se llegan a diagnosticar ni una tercera parte de los casos. Y desde esos mismos discursos, la terapéutica incluye la prescripción de psicofármacos. Es decir, que hay que diagnosticar más y medicar mucho más.
Desde otros marcos teóricos y otras conceptualizaciones se plantean formas de abordaje que no incluyen necesariamente la medicación, y se hacen otros diagnósticos y otros tratamientos psicoterapéuticos.
El formato en el que se desarrollará la exposición será el del diálogo, planteándolo en términos claros y en un lenguaje accesible al público en general. La psicóloga y psicoanalista Beatriz Janin dialogará su colega Joe Knobel, ambos con un largo recorrido y experiencia en el tratamiento y en el desarrollo conceptual de las problemáticas ligadas a la infancia. Desde su experiencia en la clínica con niños, analizarán esta problemática tanto en sus aspectos comunitarios como en su dimensión clínica.
Espai Freud les invita a participar en estas reflexiones y consideraciones sobre una problemática presente en todos los que trabajamos en el campo de la infancia. Una invitación que incluye a padres y madres, y a toda la ciudadanía que se sienta concernida por el tema.

dilluns, 13 de febrer del 2012

Presentación de EL LIBRO NEGRO DE LA PSICOPATOLOGÍA CONTEMPORÁNEA




lunes 20 de Febrero, a las 20:00 horas.




EL LIBRO NEGRO DE LA 
PSICOPATOLOGÍA CONTEMPORÁNEA

de Silvia Fendrik y Alfredo Jerusalinsky (coordinadores).


Presentación del libro con la presencia de

Silvia Fendrik, psicoanalista.


y la participación de

Joseph Knobel Freud, psicoanalista.

Ángel Martínez, antropólogo.




Presenta y modera: Salvador Foraster, Llibreria Xoroi.



Lugar:

COL·LEGI OFICIAL DE PSICÒLEGS DE CATALUNYA

Rocafort, 129. Barcelona

Entrada libre



Organiza:

Llibreria Xoroi

ACTIVITAT INSCRITA A LA CAMPANYA STOP DSM (COM A CRITERI ÚNIC DE DIAGNOSI CLÍNICA). PER UNA PSICOPATOLOGIA CLÍNICA. 



dissabte, 8 de gener del 2011

¿Cómo cura el psicoanálisis? Debate

Sí, el psicoanálisis cura, reduce dolores y sufrimientos. Pero a la vez apuesta, mas allá de eso, por una transformación subjetiva. Por eso es más que una cura, es un proyecto de cambio.

¿Cómo lo hace? Esta es la pregunta que nos proponemos contestar, para que se sepa más, para difundir nuestra experiencia y ponerla a debate.

El psicoanalista confrontado con el dolor de existir orienta la cura con su ética, la que abre para cada sujeto un acceso particular a su diferencia y a su deseo. El sujeto se constituye y está alienado en el campo del Otro. En el trabajo analítico se desvela cómo cada sujeto ha respondido a lo que le fue impuesto.

Asimismo, todo sujeto es responsable de su posición subjetiva y de su deseo; esta es también parte de nuestra ética. A veces, los sujetos que abandonan no quieren saber nada de esta responsabilidad y se aferran a su posición de victima, irrenunciable.

Desde la pregunta que le hace Freud a Dora hasta la fecha, intentamos implicar al sujeto en su queja, para poder subjetivarla, para que algún día este pueda decidir si quiere lo que desea. ¿Has obrado conforme a tu deseo?

Wo Es war soll Ich werden. Donde ello era el sujeto debe advenir, un sujeto deseante y libre, en lo posible, de los mandatos ajenos.

Para algunas terapias el sujeto no existe. Existe el mandato del "traga y calla". No hay historia, no hay memoria que sitúe al sujeto en sus vínculos y en sus coordenadas simbólicas. ¿Cuál es su inscripción? Ninguna. Se actúa sobre un sujeto anónimo, sobre su cuerpo que deviene un saco que se llena, o se vacía. Reducir a los pacientes a una ecuación biológica y tratarlos como tales equivale a decapitarlos, literalmente. Es un acto de violencia en la infancia, y en la edad adulta también. Cuando eso es concebido así, cuando una madre o un médico contemplan la cuestión como un "traga y calla", no duden que allí está la clave de su patología, de su gravedad y cronificación, puesto que atenta contra la esencia misma del ser hablante. Atenta contra la subjetividad. Refleja, asimismo, una concepción muy concreta del sujeto que es colocado en un lugar de objeto pasivo del Otro.
Hay tratamientos que apuntan a la segregación del Mal. Si el fármaco puede reducirlo es porque está siempre fuera del sujeto que lo padece y hay que liquidarlo. No hay introspección ni autocrítica. El sujeto deviene un ser infantil e irresponsable, una víctima inocente que no podrá tomar partido en su cura, o en su vida.
Nuestro trabajo como analistas apunta sobre todo a contrarrestar y subjetivar este empuje generalizado y paranoide, que pretende siempre situar la causa fuera del sujeto. Esta es la apuesta y la ética del Psicoanálisis.

Daniela Aparicio


¿Cómo cura el psicoanálisis?

4 de Febrero de 2011, a las 20:00 horas

Mesa redonda con la participación de

Manuel Baldiz, Laura Kait, Joseph Knobel, Rosa Royo.

Coordina: Daniela Aparicio

Lugar: Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya

Rocafort, 129. Sala d'Actes. Barcelona

Organiza: Espai Freud


divendres, 7 de gener del 2011

Com cura la psicoanàlisi?


Divendres 4 de febrer de 2011, a les 20 hores



taula rodona


COM CURA LA PSICOANÀLISI?


Sí, la psicoanàlisi cura; redueix dolors i sofriments.
Però alhora aposta per una transformació subjectiva.
Per això és més que una cura, és un projecte de canvi.

Com ho fa? Aquesta és la pregunta que ens proposem respondre;
perquè es pugui conèixer i difondre la nostra experiència.
I per posar-la a debat.



Amb la participació de


Manuel Baldiz, psicoanalista, psiquiatre.

Laura Kait, psicoanalista.

Joseph Knobel, psicoanalista, psicòleg clínic.

Rosa Royo, psicoanalista, psicòloga clínica.


coordina:

Daniela Aparicio, psicoanalista, psicòloga clínica.

Divendres 4 de febrer de 2011, a les 20 hores

Lloc:

COL.LEGI OFICIAL DE PSICÒLEGS DE CATALUNYA
Rocafort, 129. Sala d'Actes.
Barcelona


ENTRADA LLIURE



Organitza: ESPAI FREUD




dimarts, 1 de juny del 2010

Periodisme i psicoanàlisi: Gravació filmada de la taula rodona



Ja és disponible la gravació de la taula rodona sobre periodisme i psicoanàlisi que, organitzada per Espai Freud, va tenir lloc al Col.legi de Periodistes de Catalunya l'11 de juny de 2009. L'acte va comptar amb la participació de Salvador Alsius (periodista), Joan Busquet (periodista) i Aureli Gràcia (psicoanalista). Va moderar la taula Josep Knobel Freud.



Per veure la resta d'intervencions, visiteu el canal d'Espai Freud a Youtube.
http://www.youtube.com/user/espaifreud

diumenge, 28 de juny del 2009

Periodisme i Psicoanàlisi: Taula rodona


Gravació de la taula rodona sobre periodisme i psicoanàlisi que, organitzada per Espai Freud, va tenir lloc al Col.legi de Periodistes de Catalunya el passat 11 de juny. L'acte va comptar amb la participació de Salvador Alsius (periodista), Joan Busquet (periodista) i Aureli Gràcia (psicoanalista). Va moderar la taula Josep Knobel Freud.




Per escoltar-lo, premeu play




A l'actualitat acostumem a confondre la subjectivitat amb un relativisme absolut en el que tot s'hi val, o amb la manipulació del que utilitza un discurs per assolir determinades finalitats.

La psicoanàlisi concep la subjectivitat com una experiència singular carregada de significacions mitjançant les quals els subjectes construeixen la seva realitat. Els mitjans de comunicació exerceixen un gran poder en aquestes significacions o representacions que les persones fan del seu món. És per això que l'Espai Freud considera que cal començar un diàleg entre el periodisme i la psicoanàlisi, que abordi les qüestions següents:

Existeix l'objectivitat? Com tractem la subjectivitat?

Hi ha paral·lelismes entre la psicoanàlisi i el periodisme?

El periodisme reconeix que qualsevol discurs sobre una "realitat" té diferents maneres de ser llegit o escoltat?

Com afronten, una i altra disciplina, els canvis que presenta la societat actual?

Per què els mitjans tenen tanta por a la psicoanàlisi?

Podem col·laborar conjuntament?

Què passa amb l'ètica dels mitjans quan el que es presenta són problemes psíquics i personals?

Per què els mitjans han convertit el dolor humà en espectacle?

On queda la privacitat de les persones?

Què passa amb l'ètica a la nostra cultura?

dilluns, 11 de maig del 2009

Periodisme i psicoanàlisi. Taula rodona 11/06/2009.

PERIODISME I PSICOANÀLISI


A l'actualitat acostumem a confondre la subjectivitat amb un relativisme absolut en el que tot s'hi val, o amb la manipulació del que utilitza un discurs per assolir determinades finalitats.

La psicoanàlisi concep la subjectivitat com una experiència singular carregada de significacions mitjançant les quals els subjectes construeixen la seva realitat. Els mitjans de comunicació exerceixen un gran poder en aquestes significacions o representacions que les persones fan del seu món. És per això que l'Espai Freud considera que cal començar un diàleg entre el periodisme i la psicoanàlisi, que abordi les qüestions següents:

Existeix l'objectivitat? Com tractem la subjectivitat?

Hi ha paral·lelismes entre la psicoanàlisi i el periodisme?

El periodisme reconeix que qualsevol discurs sobre una "realitat" té diferents maneres de ser llegit o escoltat?

Com afronten, una i altra disciplina, els canvis que presenta la societat actual?

Per què els mitjans tenen tanta por a la psicoanàlisi?

Podem col·laborar conjuntament?

Què passa amb l'ètica dels mitjans quan el que es presenta són problemes psíquics i personals?

Per què els mitjans han convertit el dolor humà en espectacle?

On queda la privacitat de les persones?

Què passa amb l'ètica a la nostra cultura?




Taula rodona amb la intervenció de


SALVADOR ALSIUS, periodista.

JOAN BUSQUET, periodista.

AURELI GRÀCIA, psicoanalista.


coordina:

Joseph Knobel Freud, psicoanalista.


Lloc:

COL.LEGI DE PERIODISTES DE CATALUNYA
Rambla de Catalunya, 10, pral.
BCN



Dia i horari:

Dijous, 11 de juny a les 20:00 hores.

ENTRADA LLIURE
aforament limitat


Organitza: