A càrrec de Daniel Cid, Historiador de l´Art
Presenta i modera Francesc Garreta
Dimarts 24 de Novembre a les 20:00 hs a La Casa de la Paraula
El 1938 el domicili de Freud a Viena és visitat un jove fotògraf, Engelman. Àustria s’ha annexionat al règim nazi, el barri on viu el professor està vigilat pels serveis de seguretat, just a la cantonada hi ha la Gestapo i el mateix fotògraf és a la llista de sospitosos per les seves vinculacions amb el comunisme, però decideix assumir el risc. Amb la llum de les finestres i de les làmpares, per mitjà de llargues exposicions fetes en calma tot i les presses, fotografia les diferents estances.
A pesar de les limitacions amb què ha de fer el reportatge, el resultat final és d’una gran qualitat fotogràfica. Un estrany àlbum de família on, sense aparèixer quasi mai cap dels habitants, la presència humana és suggerida a través dels mobles i els objectes quotidians.
Les imatges corresponents a les zones privades mostren una casa que és similar a qualsevol altre domicili burgès d’aquell temps a Viena. Per contra les fotografies de les zones de treball mostren un univers únic on ressalten, a més a més del divan, la multitud d’estatuetes clàssiques que l’omplen. Uns ídols que componen una mena d’audiència silenciosa disposada en semicercle damunt de la taula de treball o a l’entorn del divan. Justament sobre el divan un coixí encara conserva les marques del darrer pacient, o la cadira de davant la taula està lliure i lleugerament enretirada. D’una manera un tant inquietant, estranya, al·ludeixen els moviments quotidians d’algú absent.
A pesar de les limitacions amb què ha de fer el reportatge, el resultat final és d’una gran qualitat fotogràfica. Un estrany àlbum de família on, sense aparèixer quasi mai cap dels habitants, la presència humana és suggerida a través dels mobles i els objectes quotidians.
Les imatges corresponents a les zones privades mostren una casa que és similar a qualsevol altre domicili burgès d’aquell temps a Viena. Per contra les fotografies de les zones de treball mostren un univers únic on ressalten, a més a més del divan, la multitud d’estatuetes clàssiques que l’omplen. Uns ídols que componen una mena d’audiència silenciosa disposada en semicercle damunt de la taula de treball o a l’entorn del divan. Justament sobre el divan un coixí encara conserva les marques del darrer pacient, o la cadira de davant la taula està lliure i lleugerament enretirada. D’una manera un tant inquietant, estranya, al·ludeixen els moviments quotidians d’algú absent.
La Casa de la Paraula - Rosselló, 154 - 08036 Barcelona - 932116921
