Jornades sobre infància

 

 ara.cat  

 

¿Estem responent prou bé a les necessitats dels infants?

ESTHER ESCOLÁN

28/04/2018

Aquesta és la qüestió que engloba les reflexions plantejades en les terceres jornades Infància, Família i Institucions, organitzades per l’Espai Freud

 

Vivim instal·lats en la pressa. Som esclaus del rellotge, les obligacions i la pressió social, i això sovint ens treu temps per reflexionar, escoltar-nos més a nosaltres mateixos i als que ens envolten, veure-hi més enllà del que tenim al davant, separar el gra de la palla i connectar amb allò que realment és important. Un sentiment compartit per força progenitors, faci més o menys temps que visquin instal·lats en el seu rol de pare o mare, i que molts cops es qüestionen si se n’estan sortint en el paper que van assumir quan aquella personeta va arribar a les seves vides per posar-ho tot de cap per avall. “¿Estem responent prou bé a les seves necessitats?”, es pregunten sovint. Diverses entitats i organismes, cadascun en la mesura de les seves possibilitats, intenten donar-hi resposta.

Una d’aquestes entitats és l’Espai Freud, que, a partir de la seva preocupació per com s’atén actualment els nens, va celebrar al febrer les terceres jornades 'Infància, Família i Institucions', una trobada interdisciplinària que perseguia, segons els psicoanalistes Ana Molinaro i Román Pérez, “reflexionar sobre com s’està intervenint en la infància en els àmbits sanitari, educatiu i social”. Tots dos pertanyen a la comissió organitzadora de les jornades Intervencions en la Infància, d’Espai Freud, i coincideixen a dir que allò que caracteritza els nens del segle XXI és que “tenen més llibertat i que ocupen un lloc central en la vida dels seus pares”.

EL RISC DE SOBREPROTEGIR

Per a ells, els infants d’avui tendeixen “a exterioritzar sentiments i pensaments amb pocs filtres, a fer actuacions o actes en detriment de l’ús de la paraula, a un ús i abús de les tecnologies de la comunicació, a la poca presència d’adults amb els quals vincular-se, a una hiperestimulació, a una sexualització primerenca, a la falta de temps de lleure, a unes vinculacions familiars molt mediatitzades per les pantalles i els dispositius electrònics, i a un accés anticipat a continguts i experiències”. És un marc esquitxat al seu torn per la sobreprotecció que els pares exerceixen sobre els seus cadells, una actitud sovint irracional i fruit de la inseguretat que ens assetja quan analitzem el nostre rol de pares.

Ara bé, ¿com influeix aquesta sobreprotecció en les seves vides i en la seva autonomia i capacitat resolutiva? Tal com destaquen Molinaro i Pérez, “l’equivocació forma part dels processos d’aprenentatge i de les experiències i vivències de l’infant” i, a més, “li poden fer de referència i d’eina per a futures situacions”. I assenyalen: “La protecció i la cura dels infants és necessària, però la sobreprotecció és una necessitat d’alguns pares i respon a preocupacions força egoistes (pors, falta de confiança, control excessiu)”. La sobreprotecció, per tant, deixa l’infant en una situació de vulnerabilitat total, “com a subjecte passiu i depenent”, quan el que necessita és “una mirada constructiva sobre ell, una escolta sobre les seves demandes i percepció de les coses, i trobar recursos en el seu interior per saber-se desenvolupar quan els pares no hi són”. Una escolta activa que hem d’estendre també a les seves expectatives i que ens ha de fer fugir de les expectatives, sovint desorbitades, que de vegades els progenitors tenen depositades en els seus fills. El perill apareix, segons Molinaro i Pérez, quan “aquestes expectatives i esperances es converteixen en una exigència per al fill”, que es veu “obligat a viure per complaure les expectatives dels pares”.

La sobreprotecció, per tant, deixa l’infant en una situació de vulnerabilitat total, “com a subjecte passiu i depenent”

ESTANDARDITZACIÓ VS. HUMANITZACIÓ 

Últimament, la societat -i els sistemes sanitari i educatiu- ha tendit a l’estandardització dels infants, fet que deriva en pràctiques com ara etiquetar i apartar del grup aquells que són diferents, una pràctica amb un origen que els integrants d’Espai Freud situen “sobretot en el moment que els protocols substitueixen el saber personal per eximir responsabilitats i es vol fer creure que les etiquetes diagnòstiques són beneficioses, i els psicofàrmacs, vitamines per al cervell de l’infant”. Tots dos s’hi mostren especialment crítics: “Cada infant és únic i és cabdal que l’adult respecti i accepti les seves particularitats, a més d’establir un vincle que afavoreixi el coneixement i la comprensió”. Només en aquell moment, prossegueixen, “la diversitat passa a ser riquesa, reconeixement de la pluralitat de maneres de ser, i això ens humanitza”.

Aquesta humanització demana un model assistencial que s’allunyi de l’actual, que, per a Molinaro i Pérez, “és reduccionista respecte a la complexitat de la condició humana i tendenciós, a més de despersonalitzat en la mesura que obvia els aspectes subjectius, familiars i socials que ens defineixen”. Un model que no només ha de canviar en l’àmbit sanitari, sinó també educatiu i de serveis socials. La redefinició de models “hauria de ser constant, sobretot en la seva aplicació, i adequar-se a les realitats de la comunitat”.

Cal un abordatge interdisciplinari

Hi ha fenòmens que, tot i no viure’s en primera persona, preocupen els pares d’avui. Al capdavant de tots hi ha els riscos de les xarxes socials, el fracàs escolar, l’accés prematur al sexe o substàncies tòxiques, el bullying o l’estigmatització d’aquells que són diferents, entre d’altres. Aquests fenòmens, en paraules d’Ana Molinaro i Román Pérez, “parlen de l’època actual” i, matisen, “diuen més dels adults i de la dimensió social que dels infants”. Per donar resposta a aquestes inquietuds consideren que calen “abordatges interdisciplinaris des de l’àmbit institucional per prevenir-los, comprendre la particularitat del cas i fer intervencions que donin resposta a les demandes dels infants i les famílies”. Aquest plantejament, per a ells, posa en valor el fet que “és a través del vincle personal dels professionals i les famílies, escoltant i mirant el que expressen, que es poden arribar a saber més coses sobre el que passa”.

 _______________________________________________

Gravació III Jornades d'Intervencions en la infància  

José Leal: La institución del cuidado, el cuidado de la institución. Atender a la infancia, construir ciudadanía.

PER A DESCARREGAR L'ARXIU D'ÀUDIO, prèmer aquí
Atenció: per escoltar l'arxiu (en castellà), s'ha de descarregar prèviament a l'ordinador. 


PARA DESCARGAR EL ARCHIVO DE ÁUDIO, pulsar aquí
Atención: para eschuchar el archivo (en castellano), debe descargarlo previamente en el ordenador. 

Intervencions en la infància. Què fem?

III Jornades: Infància, família i institucions.

Dissabte 17 de febrer de 2018

Des d’Espai Freud es proposa una trobada de reflexió entre persones interessades, professionals, col·lectius, organitzacions i institucions que s’ocupen de la infància. A partir de les presentacions dels convidats de la taula, s'obrirà el torn de participació i el diàleg. Mitjançant el treball grupal, cada participant podrà parlar de la seva experiència professional-personal en l’exercici de la seva funció, tant a títol particular com des de la institució o el camp en el que hi participa.

L’objectiu de les jornades és poder parlar de les intervencions en la infància, amb una especial atenció als fenòmens i a les manifestacions de la infància del segle XXI. Un dir sobre l’experiència que ens permeti poder anar realitzant concrecions i conclusions, sigui en forma de preguntes a reflexionar, recursos a implementar, manifestos i documents a difondre, campanyes de sensibilització, etc.

Fruit de les dues jornades anteriors i del treball en comissions ha estat el Document Marc sobre infància, que recull un consens interdisciplinari sobre infància amb l’interès de difondre’l entre els professionals i la ciutadania, i alhora per cercar el suport de professionals i institucions.

Programa

9:15hs a 10:30hs, presentacions de la taula i debat posterior:

- Presentació: Ana Molinaro Maturano, Psicòloga esp. Clínica, Psicoanalista

- Introducció: Trajectòria i objectius de «Intervencions en la infància».

                           Román Pérez Burin, Psicòleg Sanitari, Psicoanalista.

- Ponència: «La institución del cuidado, el cuidado de la institución.

                      Atender a la infancia, construir ciudadanía.»
                       José Leal, Psicólogo Especialista en Clínica, Psicoanalista, asesor y supervisor                         clínico e institucional.

10:3ohs a 11:oohs, pausa.

11:00hs a 12:30hs, grups de treball:

- Grup A: Infància/família i salut

- Grup B: Infància/família i educació

- Grup C: Infància/família i àmbit social

12:30hs a 13:45hs, posada en comú i col·loqui posterior.

Data: Dissabte 17 de febrer de 2018, de 9:15 a 13:45 hs.

Lloc: COPC: C/ Rocafort, 129, Barcelona

Requisits d'assistència:

- Entrada lliure.

- Inscripció prèvia mitjançant el formulari.

- Compromís ferm d'assistència, amb avís previ en el cas de no poder assistir-hi.

- Es prega puntualitat.

Formulari d'inscripció: PRÈMER AQUÍ

Coordinen: Ana Molinaro, Román Pérez Burin

Contacte: espaifreud@gmail.com
Organitza: Espai Freud

 _____________________________

Agraïments i valoració III Jornades d’Intervencions en la Infància

Infància, família i institucions

Barcelona, 17 de febrer de 2018

 

Volem començar per agrair a José Leal la seva participació des de la taula, per una ponència que va connectar amb el tema i amb els participants, i que va animar a un intercanvi actiu.

Agrair als convidats: Roser Casalprim, Marcelo Edwards, Ester Fornells, Josep Moya, Lidia Marfil, Eva Querol, Montse Tobella i Sofia Vila, que han format la «Fila 0» i que han fet aportacions, des de la seva experiència en institucions, als grups de treball en els què han participat.

Agrair a les conductores i  a les anotadores de cada grup:  Paula Bonelli, Begoña Elizalde, Glòria Esteve, Carme Guillén, Dolors Líria, Celeste Reyna, Glòria Ribas, Rosa Royo i Àngels Ruiz, que van afavorir uns espais de treball marcats per la participació activa, per la circulació de la paraula, per l’escolta dels altres i  per la reflexió.

Aquesta jornada de treball interdisciplinari d’Intervencions en la Infància ha estat molt enriquidora i fructífera, en la línia de les jornades anteriors. La vuitantena de persones que van participar ho van fer en un ambient d'interès, d’implicació i de cordialitat.

Es van formar 4 grups de treball (2 de salut, 1 d’educació i 1 de social) que van treballar a partir de la pregunta plantejada sobre els fenòmens i manifestacions en la infància i la família en la època actual i sobre com intervenim i innovem, dintre i fora de les institucions.

Entenem que aquestes jornades han donat un nou impuls a aquest projecte, han aportat elements per continuar línies de treball i d’actuació en relació als objectius plantejats. A partir del que es va recollir d’aquestes jornades, elaborarem una síntesi de les conclusions, preguntes i propostes que han sorgit i que trobareu en el bloc d'aquí a un temps. Us mantindrem informats dels propers passos i esperem continuar comptant amb el vostre suport.

Document sobre infància

Per signar el Document

Barcelona, a 2 de març de 2018

Comissió organitzadora.

Espai Freud

___________________________

Primeres entitats que donen suport al Document sobre infància

ACTO. Assistència Psicoanalítica, Psiquiàtrica i Psicològica. Barcelona 

ÀMBITS DE PSICOPEDAGOGIA I ORIENTACIÓ. ÀÁF

Análisis Freudiano / Analyse Freudienne. 

APERTURA. Estudi, Investigació i Transmissió de la Psicoanàlisi. Barcelona

Asociación Europea de Historia del Psicoanálisis AEHP

Associació Catalana d'Atenció Precoç. ACAP

Associació Catalana de Llars d'infants

Associació Catalana de Professionals en Salut Mental. ACPSM-AEN

Associació Intercanvis. Papers de psicoanàlisi 

Associació Tourette Catalunya

CAPI, espai terapèutic. Centre d'atenció psicològica (Cornellà de Llobregat)

Centre Assistencial de Salut i Educació. Vilassar de Dalt 

Centre de psicologia Poblenou 

Centre d'Higiene Mental de Cornellà CHMC

CEP Eric Berne  

CIPAIS, Centre d'Intervenció Psicológica, Anàlisi i Integració Social 

Col·legi d'Educadores i Educadors Socials de Catalunya CEESC  

Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya COPC

CRAE (Centre Residencial d'Acció Educativa), Mataró

L'Escola del Bosc. Associació per a la infància, l'educació, el lleure i el medi natural    

Espai Psicoanalític de Barcelona EPBCN

Fundació Congrés Català de Salut Mental FCCSM

Fundació JOV (Moianès)

Fundació Vidal i Barraquer

Fundación Europea para el Psicoanálisis

Gradiva, Centre d'Estudis Piscoanalitics

iPsi, Centre d'atenció, docència i investigació en Salut Mental

iPsi, Formació Psicoanalítica  

                                                          

KAIRÓS Associació per l'Estudi, Recerca i Divulgació de la Psicoanàlisi

NOU ESPAI OBERT, psicoanàlisi i societat; tallers clínics

Psicòlegs Sense Fronteres. Catalunya 

Societat científica Metaescrits. Barcelona

Taula per la infància i adolescència de Catalunya TIAC   

 
_____________________________________________


Intervencions en la infància. Què fem?

Document marc sobre infància: 

(signar per donar suport al Document)

Aquest escrit és fruit de jornades i trobades de treball d’un conjunt de professionals de diferents especialitats vinculades al món de la infància, promogut per Espai Freud 

ES DEL NOSTRE INTERÉS:

1. Fer pública la preocupació que compartim respecte a com s’està atenent als nens i nenes del SXXI. 
2.  Fer saber a la ciutadania de l’existència d’una pluralitat de formes de comprendre i d’atendre a la infància en el panorama assistencial i educatiu en l’actualitat.

ENS PREOCUPA:

-          L’estat d’excessiva estimulació de la vida quotidiana dels nens, d’una banda exposats a un ideal de productivitat i per l’altra a l’excessiu us i abús de la tecnologia, tot plegat afavoreix un efecte de soledat, sobreexcitació i angoixa.

-          Que la perspectiva actual estigui centrada en la proliferació de diagnòstics psiquiàtrics i de teràpies farmacològiques fonamentades en protocols i pautes generals que tenen un caire reduccionista, simplificador i uniformador. 

-          Que hi hagi un model imperant en les àrees sanitària, educativa i d’assumptes socials que ha portat a la medicalització de la infància i a la patologització de la vida quotidiana.

-          Que en aquest model es converteixi el nen en objecte d’estudi centrat en els comportaments disruptius i en la producció escolar, desatenent així  la dimensió psíquica i social.

-          La tendència a menystenir el aspectes subjectius que formen part de la infància i de la vida, negant particularment el que fa a la tristesa, l’agressivitat i les pèrdues.

-          Que no s’atengui suficientment a les necessitats i a les demandes dels pares davant els fenòmens, les manifestacions i els símptomes de la infància del SXXI.

-          La poca cura amb els professionals que treballen en les diverses institucions i la poca escolta de les seves dificultats quotidianes.

                                    VALOREM:                                                    

-          Que s’escolti, es comprengui i es respongui al que els infants expressen per mitjà del cos, de les accions i de les paraules.

-          La possibilitat de comprendre que les expressions i els conflictes del nen tenen un valor de llenguatge, que parlen de la situació particular de cada nen i del seu entorn, de les seves dificultats i del seu patiment.

-          Que en les institucions s’escolti i s’atengui el que cada professional manifesta des de la seva experiència particular i des de la seva ètica, creant espais de valoració interdisciplinaris de les qüestions i conflictes que es plantegen en i amb els nens.

-          Que els psicodiagnòstics dels nens es facin des d’una valoració clínica que atengui al conjunt de les àrees de la seva vida, particularment als vincles, i que permeti saber a què responen els símptomes.

-          Que la psicoteràpia es plantegi com un procés de transformació centrat en el vincle i en el llenguatge infantil (paraules, dibuixos, jocs), donant també espai als pares en tant agents actius.

-          Que la formació dels professionals vagi lligada a les seves demandes i a la seva experiència quotidiana; que entomi de forma creativa i participativa els reptes que planteja la infància del SXXI.

-          Articular un discurs interdisciplinari sobre la infància i la família, promoure trobades que donin lloc a que aparegui el saber de cadascú des de la seva experiència i la seva ètica.

En línia amb aquests conceptes i continuant amb la trajectòria, estem organitzant unes terceres jornades titulades “Infància, família i institució”, per tal de reunir, a partir de l’experiència dels participants, una panoràmica actual el més àmplia i diversa possible de les institucions públiques i privades en les àrees de salut, educació i l’àmbit social. Aquesta jornada tindrà lloc al COPC, al carrer de Rocafort  129, el 17 de febrer de 2018, de 9.15 a 13.45hs. Es requereix inscripció prèvia.

descarregar el document en PDF

 Comissió de redacció

espaifreud@gmail.com

        Barcelona, a setembre de 2017.

Documento marco sobre infancia:

(firmar para dar apoyo al Documento)

Este escrito es fruto de jornadas y encuentros de trabajo de un conjunto de profesionales de diferentes especialidades vinculadas al mundo de la infancia, promovido por Espai Freud

ES DE NUESTRO INTERÉS:

1.      Hacer pública la preocupación que compartimos respecto a cómo se está atendiendo a los niños y niñas del SXXI.

2.      Hacer saber a la ciudadanía de la existencia de una pluralidad de formas de comprender y de atender a la infancia en el panorama asistencial actual.

NOS PREOCUPA:

-          El estado de excesiva estimulación de la vida cotidiana de los niños, por un lado expuestos a un ideal de productividad y por el otro al excesivo uso y abuso de la tecnología, en una dinámica que favorece un efecto de soledad, sobreexcitación y angustia.

-          Que la perspectiva actual esté centrada en la proliferación de diagnósticos psiquiátricos y de terapias farmacológicas basadas en protocolos y pautas generales que tienen un carácter reduccionista, simplificador y unificador.

-          Que haya un modelo imperante en las áreas sanitaria, educativa y de asuntos sociales que ha llevado a la medicalización de la infancia y a la patologización de la vida cotidiana.

-          Que en este modelo se convierta al niño en objeto de estudio centrado en los comportamientos disruptivos y en la producción escolar, desatendiendo así la dimensión psíquica y social.

-          La tendencia a menospreciar los aspectos subjetivos que forman parte de la infancia y de la vida, negando particularmente los referidos  a la tristeza, la agresividad y las pérdidas.

-          Que no se atienda suficientemente a las necesidades y a las demandas de los padres ante los fenómenos, las manifestaciones y los síntomas de la infancia del SXXI.

-          El poco cuidado a los profesionales que trabajan en las diversas instituciones y la poca escucha de sus dificultades cotidianas.

                            VALORAMOS:                                               

-          Que se escuche, se comprenda y se responda a lo que los niños expresan por medio del cuerpo, de las acciones y de las palabras.

-          La posibilidad de comprender que las expresiones y los conflictos del niño tienen un valor de lenguaje, que hablan de la situación particular de cada niño y de su entorno, de sus dificultades y de su sufrimiento.

-          Que en las instituciones se escuche y se atienda a lo que cada profesional manifiesta desde su experiencia particular y desde su ética, creando espacios de valoración interdisciplinaria de las cuestiones y conflictos que se plantean en y con los niños.

-          Que los psicodiagnósticos de los niños se hagan desde una valoración clínica que atienda al conjunto de las áreas de su vida, particularmente de los vínculos, y que permita saber a qué responden los síntomas.

-          Que la psicoterapia se plantee como un proceso de transformación centrado en el vínculo y en el lenguaje infantil (palabras, dibujos, juegos), dando también espacio a los padres en tanto agentes activos.

-          Que la formación de los profesionales vaya ligada a sus demandas y a su experiencia cotidiana; que se aborde de forma creativa y participativa los retos que plantea la infancia del SXXI.

-          Articular un discurso interdisciplinario sobre la infancia y la familia, promoviendo encuentros que den lugar a que se ponga en juego el saber de cada quien desde su experiencia y su ética.

En línea con estos conceptos y continuando con la trayectoria, estamos organizando unas terceras jornadas tituladas «Infancia, familia e institución», buscando reunir, a partir de la experiencia de los participantes, una panorámica actual lo más amplia y diversa posible de las instituciones públicas y privadas en las áreas de salud, educación y del ámbito social. Esta jornada tendrá lugar en el COPC, en la calle de Rocafort 129, el 17 de febrero de 2018, de 9.15 a 13.45hs. Se requiere inscripción previa.

 descargar el documento en PDF

Comisión de redacción

espaifreud@gmail.com

Barcelona, a septiembre de 2017.

 

 

--------------------------------------------------------------

 

dimecres, 15 de febrer de 2017

Convocatòria trobada de treball inter-jornades. Intervencions en la infància, què fem?

11 de març de 2017, a les 9:45hs

Convocatòria trobada de treball inter-jornades.
Intervencions en la infància, què fem?
 
Seguint amb els desenvolupaments que junts iniciem amb les primeres jornades, des d'Espai Freud estem ara perfilant les línies per una continuïtat.
 
Algunes de les reflexions i de les conclusions a les que vam arribar van ser recollides en un comunicat q us vam enviar per correu i que podreu trobar en el blog d'Espai Freud. Junts experimentem i constatem la necessitat/desig de parlar i escoltar-nos en un diàleg interdisciplinar entre els que intervenim en la infància. El repte principal segueix sent obrir i instrumentar vies per la difusió i la transmissió d'un discurs sobre la infància que atengui a la subjectivitat i als vincles.
 
Les jornades són un format de treball que ens ha permès avançar en els interrogants plantejats, però també mostra limitacions. Entenem que això crea una nova pregunta per la creació d'espais de treball complementaris, que alimentin vies d'investigació i d'elaboració de propostes. Creiem q és important seguir endavant amb aquest objectiu, i per això plantegem fer-ho en el marc d'una trobada de treball amb els interessats.
 
Un altre objectiu és la preparació de les terceres jornades, per les que proposem treballar sobre la funció mediadora i socialitzadora de les institucions de la infància, que són les que acullen la vida quotidiana dels nens, de les famílies i dels professionals. Entenem que cal fer un treball previ per tal d'afavorir la participació dels representants de les institucions de la xarxa pública i privada de la infància, de manera que sigui interdisciplinar i significativa del panorama actual.
 
Aquesta trobada es realitzarà en el COPC (carrer de Rocafort, 129. BCN) el dissabte 11 de Març de 2017 a les 9:45hs.
 
Podeu contactar amb nosaltres al mail espaifreud@gmail.com i confirmar la vostra assistència.
 
Salutacions cordials
 
Ana Molinaro Maturano, coordinadora 
Román Pérez Burin, coordinador

 organitza:

 

dijous, 22 de desembre de 2016

CONCLUSIONS DE LES JORNADES SOBRE INFÀNCIA

Organitzades des d’Espai Freud, van tenir lloc al COPC de Barcelona els mesos d’abril i juny de 2016, dues jornades de treball interdisciplinari sobre infància.

Sota el títol d’ “Intervencions en la infància: Què fem?” s’han trobat psicoanalistes, psicòlegs, mestres, educadors, tècnics d’equipaments, tant de la xarxa pública com de la privada, per tal de parlar, reflexionar i analitzar el nostre quefer amb els infants.

Les 150 persones que van passar per les vuit hores de jornades van deixar palesa una preocupació compartida sobre com s’està atenent la infància, així com la consideració que no s’està responent a les necessitats de la infància del segle XXI.

En síntesi, es va concloure que:

- Davant de la rigidesa dels protocols i dels tractaments estàndards imperants que porten a la patologització i a la medicalització de la infància, cal apostar per la importància de tenir en compte la subjectivitat humana per tal d’arribar a una millor comprensió dels fenòmens i les manifestacions de la infància del segle XXI. Els infants són subjectes en construcció, canviants, en permanent transformació, dinàmics i creatius.

- Cal prioritzar l’atenció, l’escolta i l’acompanyament a les famílies davant dels canvis socials i familiars que abasten la infància. Aquesta cura s’ha de fer estesa als professionals que s’ocupen de la infància; s’ha de cuidar els cuidadors.

- Cal parar una especial atenció als vincles, tant entre infants com en la família i en allò social, així com entre infants i professionals, donat que el context sempre és vincular: vincle terapèutic, vincle escolar, vincles familiars, ...

- Hi ha un desig entre els participants perquè transcendeixi a nivell públic i social -un desig de fer-nos escoltar-, allò que són altres maneres d’entendre i d’atendre la infància, fer saber sobre la riquesa i la diversitat d’abordatges i de concepcions que operen en el panorama actual.

Les jornades han mostrat que és possible trobar un llenguatge comú entre els diversos professionals, i que intercanvis interdisciplinaris com aquests són molt necessaris per abordar la situació i els conflictes en la infància i en la família. És la nostra intenció continuar treballant i aprofundint en aquesta línia, oberta a la participació dels que estiguin implicats en la infància des de tots els nivells d’ocupació.

Ana Molinaro

Román Pérez

Juliol 2016

Jornada de continuació

Dissabte 11 de juny de 2016 de 9.30 a 13.45 hs

COPC: C/ Rocafort, 129, Barcelona

Gravació de les introduccions de la Jornada de continuació:


Gravació de la síntesis dels grups de treball de la Jornada de continuació:

Programa de la jornada de continuació

9.30 h: Acreditació (adscripció a un grup de treball)

9.40 h: 

- Presentació del recull d’aportacions sorgides a la jornada inaugural, a càrrec dels organitzadors d’Espai Freud Ana M. Molinaro Maturano i Román Pérez Burin.

10.00 h: Grups de treball:

- Grup de infància i família.

- Grup de infància i educació.

- Grup de infància i salut

- Grup de infància i joc (lleure)

11.45 h: Pausa

12.15 h:

- Presentació de les reflexions i conclusions dels grups.

- Intervencions en el grup gran i propostes de continuació

13.30 h: Tancament de la jornada.

Organització de les Jornades:  Espai Freud

Ana M. Molinaro Maturano, Psicòloga clínica, Psicoanalista

Román Pérez Burin, Psicòleg sanitari, Psicoanalista

Coordinació dels grups de treball:

Teresa Morandi, Psicòloga clínica, Psicoanalista

Glòria Esteve, Psicòloga Sanitària, Psicoanalista

Mercè Collell, Psicòloga clínica, Psicoanalista

Dolors Liria, Psicòloga Sanitaria, Psicoanalista

Requisits d'assistència:

- Inscripció prèvia mitjançant el formulari.

- Compromís d'assistència ferm, amb avís previ en cas de no assistir-hi.

Formulari d'inscripció: PRÈMER AQUÍ

Contacte: espaifreud@gmail.com

Jornada inaugural

Dissabte 30 d'abril de 2016 de 9.30 a 13.45 hs

COPC: C/ Rocafort, 129, Barcelona

(Jornada de continuïtat: dissabte 28 de maig 11 de juny de 2016)

Gravació de les presentacions i ronda de preguntes de la Jornada inaugural:

Gravació de la síntesis dels grups de treball de la Jornada inaugural:


Fotos de la Jornada inaugural:

Programa de la jornada inaugural

9.30 hs: Acreditació (adscripció a un grup de treball)

9.45 hs:
- Presentació de les jornades (Román Pérez Burin)
- Presentació de la taula (Ana M. Molinaro Maturano)

- “TDAH, un diagnóstico injusto e injustificado” Fernando G. de Vinuesa, Psicòleg escolar.
- “El deseo de no saber” Clara Arnó, Psicoanalista.
10.45 hs: Preguntes i intervencions

11.30 hs: Pausa

11 45 hs: Grups de treball.

12.45 hs:
- Presentació de les conclusions.
- Intervencions de la taula y dels participants.
- Tancament y convocatòria a la jornada de continuïtat.