La Cultura pren la
Paraula a l’Arts Santa Mònica
Marta Berenguer, periodista
Avui, una col·lega psicoanalista em demanava la opinió sobre un text en el
que relatava el malestar de diverses persones que es troben en situació d’atur,
desemparades com tan encertadament exposava en el seu article. La commoció
d’aquest relat m’ha fet pensar en el malestar dels nostres dies, en l’evidència
de la distància quilomètrica que existeix entre la ciutadania -i els seus
patiments- i la classe política que sembla no adonar-se de res o, com a mínim,
no amb la empatia i contundència que reclama la realitat que estem vivint com a
societat.
Sovint ens emparem en grans xifres -6.200.000 persones aturades- que ja per
ser tan enormes som incapaços de comprendre. Reduint els subjectes a una xifra
correm el perill de tornar-nos quasi insensibles per entendre res. Per això
penso que sempre és interessant apropar-nos a cada persona, una per una, perquè
cadascuna d’elles té una història per explicar, per ser escoltada, per ser
llegida. Privilegiar aquest biaix quantificador, que sovint s’amaga sota una
falsa màscara d’igualtat, anul·la totes les diferències entre els éssers humans
i abona el terreny de la maleïda homogeneïtzació.
Com és obvi el camp de la cultura no s’escapa d’aquest malestar homogeneïtzador. Però aquesta intenció d’uniformar no és atzarosa. És
una mostra, un símptoma, de la ideologia de l’avaluació, del control que es vol
imposar des d’unes esferes que –suposadament- es creuen en la possessió del
saber, de certa veritat. Entenc que quan parlem d’avaluar en primer lloc cal
assumir que hi ha algú que mana i avalua l’adequació d’un altre a uns objectius
que el primer ha marcat. Aquesta és la lògica del mercat que s’expandeix també
en tots els àmbits de la vida. Malauradament, la cultura, no n’és cap excepció.
Per això crec imprescindible trobar espais per aturar-nos, per pensar i per
reflexionar col·lectivament. El divendres 14 de juny l’Arts Santa Mònica, un
espai que sembla no escapar de la lògica uniformitzadora i mercantilitzada del que alguns entenen que és la cultura, serà
l’escenari idoni per fer aquesta parada. Una trobada organitzada des d’Espai Freud en la que hi participaran convidats de disciplines molt
diverses: filosofia, història, sociologia, literatura, política, comunicació,
arqueologia, art, psicoanàlisi... Un debat necessari que tindrà continuïtat a La Casa de la Paraula, un nou espai
que serà presentat en aquest acte. Un espai en el que la Cultura i alguns dels seus
protagonistes prendran la paraula. Us hi esperem a tots i totes! Si voleu
piular a Twitter durant la jornada podeu fer-ho sota el hashtag #culturaparla.
Assistents al
debat
Javier Bassas, filòsof
Juan Bauzá, psicoanalista
Dante Bertini, escriptor
Margarida Genera, arqueòloga
Maria Jesús Izquierdo , professora Teoria Sociològica UAB i doctora en Economia
Santiago López Petit, filòsof
Isabel Mercadé, professora i escriptora
Joan Maria Minguet Batllori, President de l'Associació Catalana de Crítics d'Art (ACCA)
José Enrique Ruiz Doménec, historiador
Joan Subirats, catedràtic en Ciència Política UAB
Xema Vidal, professor i exdirector Escola Massana
Presenta i modera: Salvador Foraster
Juan Bauzá, psicoanalista
Dante Bertini, escriptor
Margarida Genera, arqueòloga
Maria Jesús Izquierdo , professora Teoria Sociològica UAB i doctora en Economia
Santiago López Petit, filòsof
Isabel Mercadé, professora i escriptora
Joan Maria Minguet Batllori, President de l'Associació Catalana de Crítics d'Art (ACCA)
José Enrique Ruiz Doménec, historiador
Joan Subirats, catedràtic en Ciència Política UAB
Xema Vidal, professor i exdirector Escola Massana
Presenta i modera: Salvador Foraster
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada