Canvi de lloc i d'horari dels DEBATS SOBRE EL MALESTAR
ARTS SANTA MÒNICA
La Rambla, 7. BCN
DEBATS SOBRE EL MALESTAR
dimecres,
4 de juliol a les 19:00 hores
Javier Bassas Vila, filòsof: "AFECTES I EFECTES POLÍTICS"
Felip Martí-Jufresa, filòsof: "MALESTAR I EMANCIPACIÓ METAFÍSICA"
presenta: Daniela Aparicio, psicoanalista.
*
* * *
dimecres, 11 de juliol a les 19:30 hores
Francesc Raventós, economista: "UN FUTUR INCERT"
presenta: Francesc
Garreta, filòleg.
organitza:
ESPAI FREUD
Amics de la Llibreria Xoroi
-Associació Cultural-
http://espaifreud.blogspot.com
Actualment,
hi ha la necessitat apressant de conèixer discursos que puguin oferir
alternatives a la nostra societat i sobretot als col•lectius que estan
sent més afectats per la crisi.
Us proposem una reflexió
conjunta que ens permeti
comprendre les mutacions socials i subjectives en curs i ens ajudi a
sortir de la inèrcia generalitzada.
Ens cal dialogar perquè
estem perplexos davant de la situació actual. El diàleg podria
representar una orientació per a aquells que han perdut la seva
identitat de treballadors-consumidors: joves ben preparats, adolescents
extraviats i adults sense rumb.
Comptem amb tu i amb els convidats per retre compte del nostre
compromís amb una dimensió humana i social de valors, que no siguin
només els de la Borsa.
Espai Freud us convida als
DEBATS SOBRE EL MALESTAR
3 comentaris:
Jo sé que accedir a un psicoanalista de franc no és del tot fàcil tot i l'acostament a la teràpia de franc, la qual política es porta fins al símptoma i, més quan s'escriu des del discurs de l'amo, però els pregaria una resposta si foren tan amables:
Vostès creuen que és un gaudi individual o instint de mort el conflicte lingüístic als països, o regions en què dues o més llengües conviuen, és el cas d'intentar parlar com ho feia mon pare en català-valencià a la ciutat de València, que estic segur que serà moneda d'ús també a Barcelona, vostès saben que un ja siga rus-parlant o catalano-parlant, ma mare és castellano-parlant i jo m'hi exprese amb més normalitat en la meua llengua materna, el castellà, en intentar parlar en la llengua amb menys drets sempre hi ha problemes, que a força d'assumir un es confon, ací en valencià, el 80 % de la gent t'entèn i el 20 % o 30% la parla, però passa una cosa que fa que el gaudi arribe a nàixer, créixer i molestar, i és que quan no t'hi trobes amb un intolerant tot marxa amb tota normalitat; com feia mon pare amb son pare, ell sempre parlava en valencià, però en quant hi ha algú que no l'entèn no pot comprendre que tu pugues parlar amb una persona amb la que portes parlant-la vint anys en una conversa on l'intolerant o ¿? estiga present, és un cas meu, i hages de canviar-te de llengua "per collons", m'ha passat dues vegades en els últims cinc anys, i no solc anar en grups de més de quatre persones, en una em van dir que no tenien l'obligació d'entendrem, ni la que m'havia escoltat tota la vida ni sa mare, que era sevillana, i jo no parlava amb aquesta darrera, era una dona, sinó que parlava amb una altra amiga amb la que sense l'aparició de la mare tots portavem parlant vint anys, i una altra va ser un home, amic de la meua dona que em va amenaçar amb marxar si jo seguia parlant en valencià, tots ho van veure tan normal, quan jo també li parlava en castellà a ell com a l'altra amiga. El cert és que en ambdós casos hi va haver una posició de líder de la meua banda, jo solc ocupar el lloc més central quan hi ha cinc persones, i hi va haver triangles de gelosia.
Jo no faig servir indiscriminadament el valencià i amb la meua dona faig servir el castella a casa, però per una identificació amb mon pare i la meua ciutat i la llengua de mon pare, al carrer sense cap problema, dons parle d'un a un, parle el català-valencià.
¿És un problema de foment del gaudi per la meua identificació contra l'altre a la manera de boc expiatori? ¿He errat el meu discurs com la psicoanàlisi en parla amb el que dirigir el gaudi cap a quelcom positiu?
¿És un problema imaginari lacanià o real? ¿És un problema creat per mi? ¿És un problema de la intolerància de certes persones? ¿És un problema del meu ideal pel que la persona que no vol o no pot escoltar-me ha de pagar? Els pobles, les persones s'identifiquen contra un altre, un Altre, Déu o un boc expiatori o cap de turc fins i tot, fins i tot en la institució analítica on no ha d'haver identificacions es crea una paradoxa d'identificacions.
El cas és que voldria llur punt de mira sobre aquest tema, per a mi és una mica complicat haver de lluitar per a poder parlar amb normalitat en la llengua que fa trenta anys parlava mon pare i en la actualitat jo faig servir de cara al públic sense cap problema en la meua faena.
Jo sé que no puc pagar-los, però espere que algun dia feren un article expressament sobre el cas dels conflictes lingüístics.
Salutacions des de València
Vicent Adsuara i Rollan
Perdone haig de dir-li, i jo ja sé que no estic demanant més que un consell o opinió, la meua psicoanalista amb la que vaig estar 17 anys en anàlisi era de mare catalana i pare manxec, mentre jo sóc de pare valencià i mare extremenya, va ser una casualitat però no vam tractar el tema de la llengua tot i que jo la feia servir amb normalitat als meus escrits, tot i que amb ella feia servir la meua materna.
Vicent Adsuara i Rollan
Publica un comentari a l'entrada