dilluns, 16 de novembre de 2009

SEXE / DESIG vs. COS / PLAER. Foucault i la psicoanàlisi.



SEXE / DESIG

vs.

COS / PLAER
Foucault i la psicoanàlisi



conferències - debat


MIGUEL MOREY


i


MARÍA JOSÉ MUÑOZ


divendres, 27 de novembre de 2009


a les 20:00 hores.



PALAU ROBERT
Sala Cotxeres
Pg. de Gràcia, 107.

BCN



ENTRADA LLIURE
Organitza:

Espai Freud
Berlinès, 20.
08022 Barcelona
932116921

http://espaifreud.blogspot.com


Què no s'ha dit sobre aquesta societat burgesa, hipòcrita, gata maula, avara amb els seus plaers, caparruda en no voler i reconèixer-los, ni anomenar-los? Què és el que no s'ha dit sobre la més pesada herència que aquesta societat hauria rebut del cristianisme -el sexe- el pecat? I sobre la manera com en el segle XIX ha utilitzat aquesta herència amb finalitats econòmiques: el treball abans que el plaer, la reproducció de les forces abans que el pur dispensar les energies? I no era aquí l'essencial? I si hi hagués, en el centre de la 'política del sexe' engranatges molt diferents? No de rebuig i ocultació sinó d'incitació? I si el poder no tingués per funció essencial dir no, prohibir i censurar sinó lligar segons una espiral indefinida, la coerció, el plaer i la veritat? Imaginem tan sols el zel amb el que les nostres societats han multiplicat des de fa segles fins ara, les institucions destinades a extraure la veritat del sexe i que per això mateix produeixen un plaer específic [...] De Gerson a Freud s'ha edificat tota una lògica del sexe que ha organitzat la ciència del subjecte. Ens imaginem de bon grat pertànyer a un règim 'victorià'. Em sembla que el nostre regne és més aviat el que va imaginar Diderot a Les bijoux indiscrets: un cert mecanisme difícilment visible que fa parlar el sexe en una xerrameca quasi interminable. Som en una societat del sexe que parla.
M. Foucault, "Occident i la veritat del sexe", Le Monde, 5/11/1976 (reed. Dits et écrits III, pp. 101 i ss.).

[ ... ] no totes les parts de la nostra teoria han tingut el mateix destí. Les nocions, les formulacions i postulats purament psicològics de la psicoanàlisi sobre l'inconscient, la repressió, el conflicte patogen, el benefici de la "malaltia", els mecanismes de la formació de símptomes, etc., gaudeixen d'una acceptació creixent... [però] la seva insistència en la importància de la vida sexual per a totes les activitats humanes i el seu intent d'ampliar el concepte de sexualitat, ha constituït des de sempre el motiu més fort de resistència a la psicoanàlisi. En l'afany d'encunyar frases grandiloqüents, s'ha arribat a parlar del "pansexualisme" de la psicoanàlisi i a llançar-li l'absurd retret que ho explica "tot" a partir de la sexualitat.
S. Freud, del pròleg a la 4a edició (1920) de "Tres ensayos de teoría sexual".

El que sembla ser la llei de la naturalesa en l'home és que no hi ha en ell relació naturalment sexual. Però no vagin a dir que el sexe no és gens natural. J. Lacan, Seminari XXIII: Le sinthome (18-11-1975).

1 comentari:

Vicent Adsuara i Rollan ha dit...

Sí, certament si la psicoanàlisi freudiana triomfà als Estats Units va ser perquè els americans, la burgesia americana va prendre en Freud el nom del pare, o quelcom de semblant, però sempre torpessarà la psicoanàlisi amb el malestar d'occident i de totes les cultures, la repressió que ve a solucionar el problema de l'altre.
I afortunadament el sexe parla, perquè d'aquesta manera podem fer filosofia, literatura, fins i tot cultura i ciència per aquest goig infinit femení que certament parla, tot i que la jouissance no és exactament desig, però una volta reprimit el desig el goig parla, i ho fa si més no, bastant bé, ací tenim la creació de la psicoanàlisi i la filosofia.