dijous, 27 de maig de 2010

ENVELLINT, presentació d'Eileen Wieland




Taula rodona: ENVELLINT, dia 25 de maig 2010, Associació Col.legial d'Escriptors de Catalunya ACEC.


Presentació per Eileen Wieland, psicoanalista.


Aquest acte esta organitzat per Espai Freud.

Espai Freud és una agrupació de professionals psicoanalistes i d’altres disciplines, amb un projecte comú decidit a difondre i a donar a conèixer el pensament psicoanalític.

Ens anima el desig d’establir diàleg entre les diferents perspectives d’entendre el fet humà per un enriquiment mutu.

Avui ens reunim per debatre i reflexionar, entre tots, sobre el procés d’envelliment, què pot aportar l’ètica a la relació amb la persona gran i com entendre les transformacions psicològiques que es generen en aquest procés.

Teresa Pàmies titula un del seus llibres com “L’aventura d’envellir”.

Reflexionant sobre aquest títol, certament envellir és una aventura, una aventura entrant en un territori incert on hi ha quelcom d’inesperat, de diferent, de nou... és, en resum, la darrera etapa, l’etapa definitiva del nostre recorregut per aquest cicle vital.

A mesura que passen els anys, les nostres perspectives canvien. Entrem en una etapa on la consciència del temps es fa present amb més contundència. Pot ser que ja no hi hagi temps per alguns projectes, però si que n’hi ha per d’altres, potser més realistes, segurament més definits.

Cadascú viu d’una manera singular aquest procés. És el moment de recapitular, de mirar enrere per pensar en el futur.

Les circumstàncies actuals ens donen el privilegi de viure una vida més llarga. És, sens dubte, una nova oportunitat: Com diu George Eliott “Mai és tard per ser la persona que volies ser...

La vellesa no està relacionada amb l’edat cronològica, depèn de l’estat de salut física i mental. És conegut que un entorn amable de relacions significatives, augmenta la possibilitat d’una vellesa més satisfactòria.

La presència del final ens dóna sentit a cada episodi actual. No hi ha, ni hauria d’haver espai per l’avorriment.

L’ informació permet evitar el pànic a la vellesa.

No és només l’individu que es fa gran el que ha de processar les novetats que van succeint en el seu cos i en el seu estat d’ànim, sinó que l’entorn també ha d’aprendre, ha relacionar-se d’una altra manera, respectant l’autonomia sense condemnar-lo a un espai d’inutilitat i d’improductivitat.

Conèixer els processos mentals psicològics que succeeixen en l’interior de la persona gran, així com els que es donen en l’entorn més proper, son imprescindibles per afrontar de millor manera aquest procés.

La dificultat emocional d’anar assumint aquesta etapa, expressada a través de ressentiment, hostilitat, desconfiança o bé desànim, requereix una especial atenció per què aquest període pugui ser viscut amb la màxima confortabilitat possible.

La cultura occidental estigmatitza a la persona gran, tot i que hi ha signes de que, poc a poc, es va creant una cultura d’edats, a mesura que la població de gent gran es fa més present i visible .-

El prejudici més freqüent és associar la vellesa amb la malaltia i improductivitat, mentre que s’idealitza la joventut i la competència econòmica. És a dir, es dóna més importància als desavantatges, mentre que els beneficis són ignorats o minimitzats. (...)




Per seguir llegint: text complet.